Hamnet

Hamnet és un noi d’onze anys que viu en un poblet anglès a finals del segle XV i que emmalalteix per salvar sa germana bessona de morir per la passa de pesta negra. És fill d’un escriptor de comèdies –que resulta ser en W. Shakespeare– que viu lluny de la família, a Londres, i d’una mare, l’Agnes, que és una dona feréstega, estranya, mig fetillera i curandera.

El dolor per la pèrdua del fill plana a tot el llarg de la novel·la tant sobre la mare com sobre el pare. Però marca sobretot els que viuen més a prop del nen, és a dir ses germanes i la mare. El llibre ens explica els canvis profunds que un trasbals com aquest provoca en una família i com en canvia completament la vida.

Sincerament, esperava més del llibre, potser perquè n’havia sentit a parlar força, i la realitat m’ha decebut una mica. No puc dir que no sigui una bona lectura, però per la trama és massa llarg i, tret del retrat que fa de l’Agnes, no m’ha aportat massa res d’original. Potser esperava una acció més de l’estil de El retrat de matrimoni i no ha estat així, és un altre tipus de llibre. En tot cas, ha estat una lectura interessant.

La trama del libro queda perfectamente resumida en el breve párrafo que lo abre: "En la década de 1580, una pareja [...] tuvo tres hijos: Susanna y Hamnet y Judith, que eran gemelos. Hamnet, el niño, murió en 1590 a los once años. Cuatro años más tarde su padre escribió una obra de teatro titulada Hamlet".

Alrededor de esa trama, O'Farrel construye una narración minuciosa, penetrante y con la dosis justa de preciosismo centrada esos personajes. Sobre todo en Agnes, la madre, a la que convierte en un personaje complejo y carismático. No es ni mucho menos una novela histórica al uso, sí un relato cautivador sobre una familia y dos tragedias (una real, otra escrita).

Nota: si al principio te parece más morosa de la cuenta, dale tiempo. Merece la pena.